La rotació inadequada de les zones de punció i la reutilització d'agulles, causes de lipohipertròfia

Un estudi multicèntric realitzat a Espanya i publicat a finals de 2013 avalua la freqüència de les lipohipertròfies (bonys a les zones de punció) i la seva relació amb la rotació de les zones de punció, la reutilització de les agulles, la variabilitat glucèmica, la hipoglucèmia i l'ús d'insulina.

En l'estudi, liderat per la infermera Marisa Amaya de l'Hospital Punta de Europa de Algeciras (Cadis), van participar 430 pacients adults i pediàtrics (47) majors de 5 anys d'edat, tractats amb insulina i que tenien diabetis des de fa al menys un any. No es van incloure pacients que seguien tractament amb bomba d'insulina.

Es va analitzar la longitud de l'agulla utilitzada, la freqüència d'episodis d'hipoglucèmia (es va definir com glucèmia menor de 60mg/dl), presència de variabilitat glucèmica. Aquesta es va definir com la presència d'oscil·lacions de la glucèmia de valors menors 60mg/dl a majors de 250mg/dl en al menys 3 cops en una setmana de manera inexplicable. Es va definir com hipoglucèmia inexplicable i freqüent l'experimentació d'un episodi d'hipoglucèmia en una o més ocasions a la setmana en absència d'un esdeveniment que el pogués provocar com canvis en la medicació, en l'alimentació o en l'activitat física.

També es van registrar l'edat i sexe, el tipus de diabetis, la durada i tipus de tractament, ús de la mateixa agulla, la freqüència de rotació de zones. Els pacients van emplenar un qüestionari per respondre a aquestes preguntes. A més, una infermera va realitzar una exploració exhaustiva de les zones de punció.

El 87% dels pacients amb diabetis tipus 1 va seguir tractament amb múltiples dosis d'insulina en pauta bol / basal. Quant a la longitud de l'agulla, el 68% dels pacients utilitzava agulles de 8mm, un 21% de 5mm i un 17% de 6 mm. El 86% dels pacients que van reutilitzar les agulles no va rotar les zones de punció o no ho va fer adequadament. Un 67% dels pacients que van rotar adequadament va afirmar que mai va reutilitzar les agulles, enfront d'un 40% dels que no ho van fer correctament.

Un 67% de pacients va reconèixer que no rotava o ho feia de manera incorrecta. La zona d'ús més habitual va ser l'abdomen coincidint amb el lloc més freqüent en el qual es van observar lipohipertròfies (LH). Es va reportar presència de LH en l'64,4% dels pacients. Únicament un 5% dels pacients que realitzaven una rotació de zones correcta va presentar LH; però, el 98% dels pacients que no rotaven de manera adequada va presentar LH. Els nens i adolescents van presentar incidència major de LH que els adults.

Les taxes d'hipoglucèmia inexplicable i de variabilitat glucèmica van ser més de 6 vegades superiors en aquells individus amb LH que en els no afectats.

Els pacients que no van rotar es van injectar dosis d'insulina majors que aquells que sí ho van fer. No hi va haver diferències en el nombre d'injeccions entre els dos grups.

Es va fer una estimació de la quantitat d'insulina addicional en aquells pacients amb presència de LH, sent una mitjana de 15ui/dia en persones amb diabetis tipus 1 i de 21ui/dia en tipus 2. Es va calcular el cost mitjà d'una unitat d'insulina en 0,2426 €. Això es tradueix en un cost total anual més de 122 milions d'euros.

Conclusions

En aquest estudi es conclou que hi ha una forta relació entre la presència de LH i dues de les complicacions més freqüents i debilitants del tractament amb insulina: hipoglucèmia inexplicable repetida i variabilitat glucèmica. La presència de LH es relaciona principalment amb la rotació inadequada de les zones d'injecció i amb la reutilització de les agulles a partir de 3-5 vegades. 

D'aquestes dades es desprèn que és fonamental realitzar una rotació adequada de les zones d'injecció de la insulina per tal d'evitar l'aparició de LH i com a conseqüència minimitzar el risc de patir hipoglucèmies inexplicables i la variabilitat glucèmica.