Té l’excés de pes alguna influència en el desenvolupament de la diabetis tipus 1?
La diabetis tipus 1 és una malaltia d’origen autoimmune. Encara que hi ha persones que tenen una predisposició genètica a desenvolupar-la, es desconeixen les causes ambientals que estimulen el sistema immunològic a destruir les cèl·lules beta. A diferència de la diabetis tipus 2, la tipus 1 no s’ha relacionat clàssicament amb els hàbits de vida, malgrat que en els darrers anys s'han publicat estudis que apunten que l’excés de pes podria avançar l’inici del desenvolupament de la malaltia.
Tenint en compte les altes xifres de sobrepès i obesitat infantil que es registren a tot el món i sent l’excés de pes un factor de risc modificable, estudiar a fons la seva possible relació és de gran interès.
Per realitzar aquesta anàlisi, s’han utilitzat les dades del TrialNet Pathway to Prevention, un estudi d’àmbit internacional que té com objectiu determinar els factors de risc que influeixen en el desenvolupament de la diabetis tipus 1. Els 3.285 participants en l’estudi tenen una predisposició genètica a desenvolupar la diabetis degut a que tenen un familiar de primer grau amb aquesta malaltia. A cada participant se li fa un seguiment per detectar les diferències entre aquells a qui se’ls acaba manifestant la malaltia, d’aquells que no.
L’estudi de la relació entre l’excés de pes i la diabetis tipus 1 s’ha realitzat amb una part de les dades recollides a la cohort TrialNet Pathway to Prevention i que correspon al grup d’individus dels quals es té com a mínim dues mesures de pes i d’alçada registrades abans dels 20 anys. Un cop filtrada la informació, les dades finals amb les quals s’ha treballat corresponen a 1.117 nens i joves entre 2 i 18 anys que havien iniciat la seva participació a l’estudi entre març de 2004 i juny de 2014. A l’inici de l’anàlisi, es va calcular l’índex de massa corporal (IMC) dels participants obtenint com a resultat que un 25% patia excés de pes (el 14%, sobrepès, i l’11%, obesitat).
Durant el període d’estudi, un 20% dels individus havia desenvolupat diabetis tipus 1. Es va poder determinar que per cada punt d’increment de l’IMC, el risc de desenvolupar diabetis tipus 1 augmentava en un 6,3%. L’anàlisi va demostrar que l’excés de pes augmentava el risc de patir la malaltia en els dos sexes, a totes les edats i en tots els nivells d’anticossos pancreàtics, tot i que amb petites diferències.
La conseqüència de l’excés de pes i el risc de desenvolupar diabetis es va manifestar de forma més notable en els menors de 12 anys amb excessos de pes molt moderats. Per sexes, en les dones el risc de desenvolupar la malaltia va augmentar amb excessos de pes més modestos que en els homes. En els homes majors de 12 anys, es va detectar que l’excés de pes augmentava el risc de patir diabetis tipus 1 en menor mesura, mentre que el grup amb un major risc a desenvolupar la malaltia en relació a l’excés de pes, era el de les dones menors de 12 anys.
D’aquest estudi es conclou que l’excés de pes mantingut en una població pediàtrica amb risc de desenvolupar diabetis tipus 1 incrementa la progressió de la malaltia. Això suggereix que modificacions en l’estil de vida, podrien retardar l’inici de la diabetis tipus 1 en la població de risc, tenint en compte que les possibilitat segurament són diferents segons l’edat i el sexe.
Resumit per: Marta Ramón Krauel, pediatra endocrinòloga de l'Hospital Sant Joan de Déu Barcelona..
Foto: Pixavay
Comentaris