“Soc un noi com els altres”

L’Adrià Grau no vol perdre el temps. Li apassionen les ciències naturals, l’edició de vídeo i el piano, que toca des dels cinc anys. Encara rumia com s’ho farà per tirar endavant els estudis professionals de totes tres disciplines, però està segur que si s’hi esforça, ho aconseguirà.

Aquesta empenta personal pot tenir alguna cosa a veure amb l’esforç que fa diàriament per normalitzar la seva vida malgrat les tres malalties que pateix “tot i tenir diabetis, ser celíac i patir un problema cardíac, que no em permet fer massa esport, soc un noi com els altres”, assegura l’Adrià.

La diabetis va aterrar a la seva vida quan tenia set anys, dos anys després del diagnòstic de la celiaquia. Aquesta nova companya de viatge va ser rebuda amb estupefacció. Després de passar una setmana a l’hospital, la tornada a la rutina i a l’escola van fer que se n’adonés que algunes coses havien canviat. Des del diagnòstic, l’Adrià sempre ha intentat no sentir-se diferent dels seus companys, per això confessa que “agraeixo molt que els meus companys no s’hagin ficat mai en aquest tema”.

Ara, l’Adrià ja té 15 anys i el control de la diabetis el porta tot sol, malgrat que els pares n’estiguin pendents. Aquesta capacitat per a l’autogestió de la malaltia l’ha ajudat a poder introduir en el dia a dia la seva darrera passió: el teatre musical. Gràcies al seu professor de piano, en Pere Cabaret, a l’Adrià se li ha obert un nou món dalt de l’escenari. L'Adrià interpreta el seu homònim, l'Adrià, a l'obra "Tot de fent Pastorets", escrita i dirigida per en Cabaret.

Per compatibilitzar la diabetis amb la interpretació d’una obra de teatre, que implica cantar i ballar dalt de l’escenari, és imprescindible portar un bon control de la malaltia i tenir més cura els dies de funció. I l'Adrià ho té molt clar. Reconeix que “sempre hi ha el neguit de fer una hipoglucèmia en plena actuació, tot i que mai he tingut cap problema. Des de que porto el sensor m'és molt fàcil fer-me un control abans de sortir a escena, i sempre porto un sobre de sucre o un caramel a la butxaca”.

Conjugar la seguretat que un actor ha de mostrar dalt de l’escenari amb el temor de patir una hipoglucèmia, només es pot fer, diu l'Adrià, amb un control més estricte de la diabetis. El jove intèrpret aconsella a qualsevol noi o noia que es vulgui dedicar al teatre que “no permeti que la diabetis l'aturi davant d'una afició tan interessant com aquesta i, sobretot, que no tingui por a sortir a l'escenari, ja sigui per una baixada de sucre o per haver oblidat el text, que gaudeixi del seu rol".

"Em va emocionar sentir els aplaudiments dels nens de l'Hospital"

Un dels moments més impressionants per l’Adrià es va produir el vespre del 5 de gener de 2018 quan la companyia va interpretar “Tot fent Pastorets” davant els nens i nenes ingressats a l’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona, el centre on es tracta de la diabetis. Recorda que “l’Auditori estava completament ple de nens i pares i mares i tots estàvem molt emocionats. Em va emocionar sentir els aplaudiments dels nens de l'Hospital”.

Però “Tot fent Pastorets” és molt més que un musical. És un projecte solidari que, mitjançant els beneficis de la venda del cd i del llibret musical -editats gràcies a un projecte de micro mecenatge-, contribueix a la investigació del síndrome de RETT a l’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona.

I per l’Adrià “Tot fent Pastorets” també és molt més que un musical. A la descoberta de la interpretació, se li ha afegit una nova afició: l’edició de vídeo. La seva col·laboració amb el muntatge de l'audiovisual de l'obra ha obert un nou camí en la vida del jove músic. 

"Em preocupo per la meva salut i en tinc un bon control"

Per l’Adrià, com per la majoria de nois de 15 anys -tinguin o no tinguin diabetis-, la vida comença a obrir-los les portes a un món ple d’aventures i de vivències, i l’Adrià no pensa renunciar-hi: “M’agrada divertir-me. Em preocupo per la meva salut i faig el possible per tenir-ne un bon control. No es pot dir que sigui fantàstic ser diabètic, però penso evitar a tota costa que interfereixi en el meu dia a dia i crec que m'està sortint prou bé”.