Resultats del qüestionari sobre la rotació de les zones de punció en joves amb diabetis tipus 1

Un estudi realitzat a Estats Units, en el què varen participar nois i noies amb diabetis tipus 1 (DM1), amb edats entre els 2 i els 17 anys, demostra que la rotació de zones de punció, amb independència del dispositiu que s'utilitzi, preveu l'aparició de bonys a les zones de punció, anomenats lipohipertròfies.

L'objectiu de l'estudi, publicat al Journal Pediatric Health Care, va ser examinar el nombre de zones que utilitzen els joves (mitjana d'edat: 11,8 anys) amb DM1 per administrar la insulina i les barreres que ells mateixos van percebre per utilitzar aquestes noves zones de punció.

Els nois i noies que van participar en l'estudi tenien una mitjana de 5,9 anys d'evolució de la DM1. Seguien tractament amb múltiples dosis d'insulina administrada amb "bolis" un 52% dels participants i un 48% amb bomba d'insulina. Els valors d'hemoglobina eren de 9% en els pacients que seguien tractament amb múltiples dosis i de 8,3% per als que utilitzaven bomba d'insulina. Els pacients de més edat presentaven pitjor control metabòlic que els més joves.

Mitjançant un qüestionari específic, consensuant amb experts i pacients, es va preguntar als nois i noies sobre les possibles causes que impedeixen a aquests pacients ampliar les zones de punció. El qüestionari final constava de 9 preguntes sobre el dolor, comoditat, haver estat o no informat pel seu equip de diabetis, entre d'altres. El 41% dels qüestionaris va ser contestat de forma independentment pels nois, mentre que el 59% restant el van contestar els nens amb l'ajuda dels pares.

Dels resultats del procés d'enquesta, es desprenen les següents dades:

• Un 36 % dels pacients va reportar utilitzar únicament dues zones de punció, seguit d'un 25 % que utilitzava 3 zones i un 22 % utilitzava una zona. Tan sols un 15 % dels nois utilitzava 4 zones per punxar la insulina.
• El 49% dels pacients que seguien tractament amb "bolis" i un 64% dels tractats amb bomba deien tenir por a utilitzar noves zones de punció i manifestaven sentir-se còmodes utilitzant les seves zones habituals.
• Es va observar que els nens que tenien major número de barreres per a triar una nova zona de punció es punxaven en menys llocs i presentaven pitjors valors d'hemoglobina, principalment en aquells tractats amb múltiples dosis. Així mateix, es va comprovar que no utilitzar un adequat patró de rotació afavoreix l'aparició de lipohipertròfies (bonys a les zones de punció) contribuint a empitjorar el control metabòlic. Per a detectar-les és necessari un examen físic en el qual s'han de palpar aquestes zones amb els dits.

​Conclusions

Un gran nombre de pacients i les seves famílies no utilitzen totes les zones de punció, malgrat haver rebut consells sobre la importància de seguir un patró de rotació de zones com a part de l'autocura de la diabetis. Només utilitzen la tercera part de les zones adequades per a la punció d'insulina.

Es van identificar com a principals barreres:

• La por al dolor en les noves zones.
• La dificultat per punxar-se en la nova zona i comoditat amb les zones utilitzades habitualment.

Es recomana als pacients i pares interessats a incorporar zones noves de punció concertar una cita d'educació per a practicar a les noves zones, amb la supervión de la seva educadora com a estratègia d'aprenentatge i per adquirir confiança.

Per tal d'afavorir l'ampliació d'ús de zones de punció es poden utilitzar estratègies de distracció per pal·liar la por al dolor en administrar la insulina en nens petits com ara cantar, ús de jocs interactius, puzles, llibres ... En nens més grans i adolescents es recomana utilitzar tècniques cognitiu-conductuals, incloent tècniques de relaxació, ús del pensament positiu, reavaluació cognitiva i ús d'un pla incentivador. Registrar la zona de punció utilitzada pot ser una bona estratègia, així com utilitzar reforç positiu per aconseguir utilitzar noves zones.

Article científic de referència: Patton SR, Eder S, Schwab J, Sisson CM. Survey of Insulin Site Rotation in Youth with Type 1 Diabetes Mellitus. J Pediatr Health Care. 2010 Nov-Dec; 24(6): 365–371

Resumit per: Carmen Yoldi Vergara, infermera d'educació terapèutica en diabetis de l'Hospital Sant Joan de Déu.