Una hemoglobina glicosilada elevada després del debut es relaciona amb més complicacions en l'edat adulta

Segons un estudi de l'Hospital Universitari de Linköping, Suècia, el control metabòlic durant els primers 15 mesos després del diagnòstic de la diabetis mellitus tipus 1 (DM1) en la infància i adolescència pot predir el control metabòlic a l'inici de l'edat adulta. 

Les dades presentades relacionen el valor mitjà d'hemoglobina glicosilada (HbA1c) als 3-15 mesos del diagnòstic de la DM1 en la infància amb el control metabòlic, la presència d'albuminúria i la retinopatia diabètica a l'inici de l'edat adulta. 

Estudis previs havien demostrat que la teràpia intensiva (ús de múltiples dosis d'insulina o sistemes d'infusió contínua) en pacients amb DM1 retardava l'inici de les complicacions a llarg termini i alentia la progressió de les mateixes. Aquest nou estudi posa de manifest el paper de la memòria metabòlica al risc de complicacions a llarg termini. La memòria metabòlica és un fenomen que explicaria la influència que té el control metabòlic inicial de la diabetis sobre l'evolució i presència de complicacions. 

Durant l'estudi es van identificar a 1543 nens i adolescents, amb una edat mitjana al diagnòstic de 13,9 anys i una durada mitjana de la DM1 de 7,1 anys. Els nens i adolescents amb pitjor control metabòlic (mitjana d'HbA1c> 8,6%) proper al diagnòstic tenien valors mitjans d’HbA1c en l'edat adulta significativament més alts en comparació amb els pacients que van tenir un bon control metabòlic inicial (<6,7 %). Els pacients amb valors més elevats d'HbA1c als 3-15 mesos del diagnòstic es van relacionar també de forma significativa amb una major freqüència de complicacions (macroalbuminúria i retinopatia) a l'inici de l'edat adulta.

D'aquí la importància d'incidir en el bon control metabòlic des del diagnòstic de la diabetis.