Hospital Sant Joan de Déu Barcelona

Guia Diabetis tipus 1

Centre per a la Innovació de la Diabetis Infantil Sant Joan de Déu

Actitud i percepció del professorat sobre l'atenció a alumnes amb diabetis tipus 1

Actitud i percepció del professorat sobre l'atenció a alumnes amb diabetis tipus 1
Dimecres, 20 Juny, 2018

La diabetis mellitus tipus 1 és la segona malaltia crònica més freqüent en la infància, amb un impacte social i sanitari de gran rellevància. Aquesta malaltia requereix de monitorització de controls de glucosa i administració d'insulina diverses vegades al dia. S'ha demostrat que un tractament intensiu optimitza el control metabòlic, retarda i disminueix l'aparició de complicacions cròniques en adults.

Un estudiant passa gairebé un terç del dia en el seu centre educatiu, temps durant el qual els nens amb diabetis tipus 1 poden patir episodis d'hiperglucèmia i hipoglucèmia. Per a molts infants amb diabetis tipus 1, l'escolarització podria ser un factor limitant per a implantar noves pautes de tractament, detectar i actuar ràpidament davant descompensacions agudes i aconseguir optimitzar un tractament intensiu de la diabetis tipus 1.

Garantir que els nens amb diabetis tipus 1 rebin les cures necessàries quan encara no són autònoms és percebut com una necessitat prioritària per ciutadans i professionals sanitaris per assegurar el benestar present i futur de l'infant i de la seva família, així com la seva integració social.

En l'actualitat, és molt escassa la informació disponible relativa a la percepció que tenen els professors sobre el grau de preparació dels centres educatius i sobre les seves pròpies actituds per ajudar aquests nens. Ara, disposem de més dades gràcies a un estudi publicat a la revista Endocrinología, Diabetes y Nutrición i que es va centrar en conèixer les actituds i percepcions dels professors de centres educatius públics sobre l'atenció a alumnes amb diabetis tipus 1.

Característiques dels participants

En l'estudi, observacional i descriptiu, els professors van respondre un qüestionari amb preguntes sociodemogràfiques i educatives amb variables com l'edat, el sexe, els anys d'experiència com a docent i la presència a l'aula (actual o prèvia) d'alumnes amb diabetis tipus 1. Participants:

  • 765 professors de 44 centres educatius públics d'educació infantil, primària i secundària de l'àrea d'influència de l'Hospital Universitari Port Real de Cadis (Espanya).
  • Mitjana d'edat: 44,3 anys (amb un marge de més/menys 8,8 anys).
  • Sexe: 472 dones (61,7%) i 293 homes (38,3%).

A més, també van omplir un qüestionari d'avaluació sobre l'actitud del professorat i la seva percepció sobre la preparació del centre educatiu per a l'atenció dels alumnes amb diabetis tipus 1.

Resultats

Els resultats van posar de manifest que el 18% dels professors (137) tenien alumnes amb diabetis tipus 1 actualment en les seves classes i que el 37,9% (284) havia tingut algun cas en cursos anteriors. Tot i això, només el 0,8% dels docents havia rebut formació específica sobre la diabetis i el seu control. El 18,9% dels enquestats va afirmar que algun dels seus alumnes havia experimentat almenys un episodi d'hipoglucèmia a l'escola i la meitat va opinar que el seu centre educatiu no estava capacitat per atendre urgències en diabetis.

Tan sols el 6,4% dels professors va admetre que el seu centre disposava de glucagó i el 41,8%, va sostenir que no hi havia cap persona encarregada d'administrar-lo. No obstant això, un 46,9% dels docents va manifestar que si fos necessari estaria disposat a administrar-lo, havent-hi una major predisposició entre professors més joves.

Principals conclusions

L'article conclou que, segons els criteris defensats per l'American Diabetes Association (ADA), l'escola ha de garantir als nens amb diabetis tipus 1 un entorn segur que permeti l'aplicació dels tractaments per al control òptim de la diabetis i en faciliti la plena participació en les activitats escolars i extraescolars.

Per això, seria necessari proporcionar una formació específica sobre la diabetis tipus 1 als professors i professionals sanitaris de les escoles. Una millor formació podria influir positivament en el reforç dels hàbits saludables, en l'adherència al control glucèmic i a les pautes indicades. De la mateixa manera, un major coneixement dels professors ajudaria a disminuir els nivells d'ansietat davant situacions en les quals requereixen ajuda.

Article científic de referència: Carral San Laureano F, et al. Actitudes y percepción del profesorado de centros educativos públicos sobre la atención a alumnos con diabetes tipo 1. Endocrinol Diabetes Nutr. 2018

Resumit per: Maria Teresa Rouco, infermera especialista en educació terapèutica en diabetis de l'Hospital Sant Joan de Déu Barcelona.