El maneig de la diabetis millora quan pares experts ajuden a pares de nens acabats diagnosticats

Un estudi de la Universitat de Massachusetts (EEUU) ha valorat l'efecte que causa el fet que pares experimentats en diabetis ("pare mentor") assessorin pares de nens acabats de diagnosticar. Per realitzar aquest estudi van capacitar diversos pares experimentats i implicats en les cures dels seus fills amb DM1 per tal d'assessorar pares de nens acabats de diagnosticar.

Com a "pares mentors" es van seleccionar a pares i mares de fills amb DM1 menors de 13 anys. L'edat mitjana dels pares va ser de 39 anys (29-46 anys), la majoria treballaven a jornada completa fora de casa seva i els seus fills tenien una mitjana de 5 - 6 anys d'edat.

Durant 12 mesos els pares mentors van estar en contacte amb els pares de nens acabats de diagnosticar (19 pares) mitjançant telèfon, email i, en alguns casos, de manera presencial. Al seu torn, van seleccionar de forma aleatòria a 9 pares que no van rebre cap tipus de contacte amb els pares mentors, de manera que en finalitzar l'estudi van poder comparar ambdós grups i treure conclusions sobre l'efecte de comptar amb un "pare mentor".

Es van analitzar dades sobre la confiança en relació amb la gestió de la malaltia del seu fill, el suport social percebut, la millora en el maneig de la diabetis, la preocupació familiar i la percepció de l'impacte de la malaltia en la família. Els pares novells que van rebre suport dels pares mentors van tenir major confiança a l'hora de participar en el control de la diabetis del seu fill, respecte al grup de pares que no va rebre suport. A més es van sentir millor assessorats en el maneig del dia a dia de la malaltia i el coneixement de recursos disponibles. Les mares van percebre una millora en el maneig de la malaltia en els casos dels pares ajudats per mentors. No obstant això, les mares no van disminuir el seu nivell de preocupació. La percepció de l'impacte de la malaltia en les famílies en els dos grups de pares va ser similar.

Conclusions

La col·laboració de pares i mares experts amb l'equip clínic habitual probablement ajudi a millorar aspectes psicosocials dels pacients i les seves famílies.